1. Certament, he reflexionat sobre tot això i ho he verificat: els justos i els savis, i tots els seus treballs, són a les mans de Déu. L’home ni tan sols sap si mereixerà amor o bé odi; tots els camins són oberts davant d’ell.
2. Tot és igual per a tots: el mateix destí espera al just i a l’injust, al bo, al pur i a l’impur, al qui ofereix sacrificis i al qui no n’ofereix. No hi ha diferència entre el bo i el pecador, entre el qui fa juraments i el qui té por de fer-ne.
3. Tothom té un mateix destí, i aquest és un mal que afecta tot el que es fa sota el sol. A més, el cor dels homes és ple de maldat i, mentre viuen, no pensen més que follies, fins que al final van a reunir-se amb els altres morts.
4. Doncs bé, mentre hi ha vida hi ha esperança, perquè «Val més un gos viu que un lleó mort».
5. Almenys els vius saben que han de morir, mentre que els morts ja no saben res, i tampoc no poden esperar res, perquè el seu record s’ha esborrat.