15. He vist de tot durant la meva vida efímera: gent bona que, malgrat ser bons, morien aviat, i gent dolenta que, tot i ser dolents, vivien molts anys.
16. No vulguis ser massa bo ni tornar-te massa savi: et podries destruir a tu mateix.
17. Tampoc no vulguis ser massa dolent ni et vulguis tornar neci: podries morir abans d’hora.
18. Convé que agafis això, però sense deixar-te escapar allò: el qui reverencia Déu se’n surt de tot plegat.
19. El savi és més fort amb la saviesa que una ciutat amb deu governadors.
20. De fet, no hi ha a la terra cap home tan just que ho faci tot bé i no cometi cap falta.
21. No paris atenció a tot el que la gent diu, i no hauràs de sentir com el teu servent malparla de tu,
22. que prou bé saps quantes vegades també tu has malparlat dels altres!
23. He fet servir la saviesa per a experimentar tot això. He pretès de fer-me savi, però la saviesa em quedava lluny.
24. Allò que existeix és distant i molt impenetrable: qui en traurà l’entrellat?
25. He tornat encara, amb tota l’ànima, a conèixer, a investigar i a cercar la saviesa i la raó de les coses, i he après que la maldat és estupidesa, i l’estupidesa, follia.
26. I trobo que la dona, quan és un parany, és més amarga que la mort. El seu cor és una xarxa; els seus braços, unes sogues. Aquell en qui Déu es complau se n’escaparà, però el pecador hi quedarà atrapat.
27. Mira, diu Cohèlet: això és el que he trobat sospesant les coses una per una fins a fer-me’n un criteri.