Cohèlet 1:5-15 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

5. El sol surt, el sol es pon,anhelant d’arribar al llocd’on tornarà a sortir.

6. El vent bufa de tramuntana,ara es gira de migjorn;dóna voltes i més voltesi refà el camí que havia fet.

7. Els rius corren cap al mar,i el mar no s’omple mai;però els rius no cessend’anar sempre al mateix lloc.

8. Les paraules són pura rutinai no val la pena de parlar;l’ull no s’acontenta del que veuni l’orella del que sent.

9. Allò que ha passat tornarà a passar,allò que s’ha fet tornarà a fer-se:no hi ha res de nou sota el sol.

10. Quan d’una cosa diuen:«Mira, això és nou!»,segur que ja existia abans,en el temps que ens ha precedit.

11. De les generacions passadesno en queda cap record,ni en quedarà cap de les futures;el seu record s’haurà esvaïtentre els qui vindran després.

12. Jo, Cohèlet, que era rei d’Israel, a Jerusalem,

13. vaig posar-me amb tota l’ànima a investigar amb l’ajut de la saviesa tot el que passa sota el cel: un mal ofici, val a dir-ho, que Déu ha imposat als humans!

14. Vaig mirar tot el que es fa sota el sol, però vaig veure que tot és en va i afany inútil:

15. «El que és tort no es pot adreçar;amb el que manca, no hi pots comptar.»

Cohèlet 1