12. Jo, Cohèlet, que era rei d’Israel, a Jerusalem,
13. vaig posar-me amb tota l’ànima a investigar amb l’ajut de la saviesa tot el que passa sota el cel: un mal ofici, val a dir-ho, que Déu ha imposat als humans!
14. Vaig mirar tot el que es fa sota el sol, però vaig veure que tot és en va i afany inútil:
15. «El que és tort no es pot adreçar;amb el que manca, no hi pots comptar.»
16. Em deia a mi mateix: «He crescut i avançat en saviesa més que cap altre dels reis que m’han precedit a Jerusalem. He fet l’experiència d’abundar en saviesa i coneixement.»
17. Però, després de llançar-me a investigar saviesa i coneixement, insensatesa i niciesa, vaig comprendre que també això és un afany inútil.
18. Perquè:«Com més saviesa, més neguit;com més coneixement, més sofrença.»