58. Un rei tot cofoi de la seva valentia, o un estri que fa servei al seu amo, o la porta d’una casa que guarda el que hi ha a dintre, o la columna de fusta d’un palau, tot val més que no pas els falsos déus.
59. El sol, la lluna i les estrelles que fan llum compleixen la seva missió amb docilitat;
60. igualment tothom pot veure el fulgor esclatant del llampec; també el vent bufa pertot arreu;
61. els núvols, quan Déu els dóna l’ordre de posar-se en marxa per tota la terra, la compleixen a l’instant;
62. el llamp compleix el seu encàrrec quan és enviat des de dalt a consumir boscos i muntanyes. Però aquests déus no s’assemblen gens ni a la forma ni a la potència d’aquests elements.
63. Per tant, res de pensar o proclamar que són déus uns que són incapaços d’emetre un judici o de fer cap bé als homes!
64. Per consegüent, reconeixeu que no són déus, no els respecteu!
65. Ells no poden maleir els reis ni beneir-los.
66. No poden fer desaparèixer cap senyal en el cel, no poden brillar com el sol o il·luminar com la lluna.
67. Fins les bèsties salvatges són superiors als déus, perquè poden valer-se per si mateixes i amagar-se al seu catau.
68. No es veu per enlloc que siguin déus! Per tant, no els heu de respectar!
69. Aquests déus de fusta xapada de plata i or són com els espantalls d’un cogombrar: no espanten ningú.