50. Són fusta xapada de plata i or, i aviat es veurà que són déus falsos. Els pobles i els reis hauran d’adonar-se’n clarament: no són pas déus sinó obra de mans humanes, no fan res de diví.
51. Qui pot, doncs, ignorar que no són déus?
52. Són del tot incapaços d’entronitzar cap rei enlloc, o de donar la pluja als homes,
53. no resoldran cap plet de ningú ni alliberaran cap víctima de la injustícia:
54. poden tant com les gralles que volen entre cel i terra! Si un llamp cau al temple d’aquests déus de fusta xapada de plata i or, els sacerdots fugiran a corre-cuita, però els déus es cremaran com l’embigat del sostre.
55. Si un rei al capdavant de l’enemic els ataca, no li podran pas resistir.
56. ¿Com, doncs, es pot admetre o creure que són déus?Aquests déus de fusta xapada de plata i or no són bons per a salvar-se de lladres o bandolers.
57. Aquests se n’apoderen, els arrenquen l’or, la plata i els vestits que els cobrien, i s’escapen. Però ells no són capaços ni d’ajudar-se a si mateixos.
58. Un rei tot cofoi de la seva valentia, o un estri que fa servei al seu amo, o la porta d’una casa que guarda el que hi ha a dintre, o la columna de fusta d’un palau, tot val més que no pas els falsos déus.
59. El sol, la lluna i les estrelles que fan llum compleixen la seva missió amb docilitat;
60. igualment tothom pot veure el fulgor esclatant del llampec; també el vent bufa pertot arreu;
61. els núvols, quan Déu els dóna l’ordre de posar-se en marxa per tota la terra, la compleixen a l’instant;
62. el llamp compleix el seu encàrrec quan és enviat des de dalt a consumir boscos i muntanyes. Però aquests déus no s’assemblen gens ni a la forma ni a la potència d’aquests elements.
63. Per tant, res de pensar o proclamar que són déus uns que són incapaços d’emetre un judici o de fer cap bé als homes!
64. Per consegüent, reconeixeu que no són déus, no els respecteu!
65. Ells no poden maleir els reis ni beneir-los.
66. No poden fer desaparèixer cap senyal en el cel, no poden brillar com el sol o il·luminar com la lluna.
67. Fins les bèsties salvatges són superiors als déus, perquè poden valer-se per si mateixes i amagar-se al seu catau.