14. N’hi ha que tenen a la mà un punyal o una destral, però són incapaços de defensar-se dels soldats o dels lladres. És evident que no són déus. Per tant, no els heu de respectar!
15. Els déus que els pagans instal·len en els seus temples són tan inútils com la terrissa esmicolada,
16. i tenen els ulls plens de la pols que aixequen els peus dels visitants.
17. És sabut que, quan algú ha comès un crim de lesa majestat, el tanquen ben tancat com a condemnat a mort. Doncs bé, els seus sacerdots fan igual: perquè els lladres no saquegin els déus, protegeixen els temples d’aquests amb portes, panys i forrellats,
18. i encenen més llums que els que ells mateixos necessiten, però els seus déus no en poden veure ni un de sol.
19. Aquests déus són com una biga del temple: «Té el cor corcat», diuen. Els corcs els roseguen i en roseguen també els vestits, però ells ni se n’adonen!
20. Tenen la cara ennegrida del fum del temple.
21. Sobre el seu cap i el seu cos, hi volen rats-penats, orenetes i altres ocells. Fins els gats, hi pugen!
22. Veieu com no són déus? Per tant, no els respecteu!
23. L’or que els recobreix per a embellir-los no brillarà pas si no el neteja ningú. Si ni tan sols sentien res quan els fonien al gresol!
24. Els han comprat a bon preu, i això que no tenen ni vida!
25. Com que no tenen peus, han de ser passejats a coll. Així demostren a la gent que no valen res. Als seus adoradors els cau la cara de vergonya,