8. Nosaltres no hem apaivagat el Senyor abandonant cadascú les inclinacions del seu cor pervers.
9. I el Senyor ha vetllat per descarregar contra nosaltres aquests desastres, ell que és just en tot el que ens ha manat.
10. Nosaltres no l’hem escoltat quan ens deia que seguíssim els manaments que ell ens proposava.
11. »Ara, Senyor, Déu d’Israel, que vas fer sortir d’Egipte el teu poble amb mà forta, amb senyals i prodigis, amb gran vigor i amb braç poderós, i et vas fer una anomenada com la que encara tens avui,
12. reconeixem que hem pecat, som culpables, hem desobeït tots els teus manaments, Senyor, Déu nostre.
13. Aparta de nosaltres la teva indignació, que només en quedem pocs enmig de les nacions on ens has dispersat.
14. Escolta, Senyor, la súplica i les pregàries que t’adrecem: salva’ns per amor de tu mateix i fes que siguin benvolents amb nosaltres els qui ens han deportat.
15. Que tota la terra reconegui que tu ets el Senyor, el nostre Déu, i que Israel i el seu llinatge porten el teu nom.