Baruc 2:30-35 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

30. Ja sé que no m’escoltaran, perquè són un poble que va a la seva. Però en el país on viuran deportats, acabaran reflexionant.

31. Llavors comprendran que jo sóc el Senyor, el seu Déu. Allà els donaré un cor ben disposat i unes orelles que hi sentin.

32. En el país on viuran deportats, em lloaran i es recordaran del meu nom.

33. Allà es recordaran on els van dur els seus pares pecant contra mi, el Senyor; deixaran d’anar a la seva i renunciaran a les seves males accions.

34. Llavors els faré tornar a la terra que vaig prometre als seus pares Abraham, Isaac i Jacob, i en seran els amos. Els multiplicaré, no minvaran.

35. I faré amb ells una aliança eterna: jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. No trauré mai més el meu poble d’Israel fora de la terra que li vaig donar.”

Baruc 2