9. Aleshores va venir un dels set àngels que tenien les set copes plenes de les set darreres plagues, i em va parlar així:– Vine i et mostraré la núvia, l’esposa de l’Anyell.
10. Em va transportar en esperit dalt d’una muntanya gran i alta i em féu veure la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel, venint de Déu
11. i envoltada de la seva glòria. Resplendia com la pedra més preciosa, com un jaspi cristal·lí.
12. Tenia una muralla gran i alta, amb dotze portes, i a les portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats, que són els noms de les dotze tribus d’Israel.
13. Tres portes miraven a llevant, tres portes al nord, tres portes al sud i tres portes a ponent.
14. La muralla de la ciutat reposava sobre dotze fonaments que duien els dotze noms dels dotze apòstols de l’Anyell.
15. El qui em parlava tenia una vara d’or per a amidar la ciutat, les seves portes i la seva muralla.
16. La ciutat té la forma d’un quadrat: la seva llargada és igual a l’amplada. Va amidar, doncs, la ciutat amb la vara, i el seu perímetre era de dotze mil estadis; la llargada, l’amplada i l’alçada són iguals.
17. Va amidar també la muralla, i tenia cent quaranta-quatre colzades de gruix, amb la mida d’home que l’àngel feia servir.
18. La muralla era tota de jaspi, i la ciutat, d’or brunyit semblant al cristall més pur.
19. Els fonaments de la muralla de la ciutat estaven adornats amb dotze pedres precioses de tota mena: el primer fonament era jaspi; el segon, safir; el tercer, calcedònia; el quart, maragda;
20. el cinquè, sardònix; el sisè, sarda; el setè, crisòlit; el vuitè, beril; el novè, topazi; el desè, àgata; l’onzè, jacint; el dotzè, ametista.
21. Les dotze portes eren dotze perles; cada una era una sola perla. I la plaça de la ciutat era d’or brunyit com el cristall.