2. El primer se’n va anar i va abocar la seva copa per la terra, i als homes que portaven la marca de la bèstia i que adoraven la seva estàtua, els van sortir unes úlceres dolentes i malignes.
3. El segon va buidar la seva copa pel mar, i l’aigua es va tornar sang, una sang de cadàver, i tots els animals que viuen al mar van morir.
4. El tercer va vessar la seva copa pels rius i per les fonts d’aigua, i es van convertir en sang.
5. Llavors vaig sentir l’àngel de les aigües que deia:– Tu, el qui ets i el qui eres, el Sant, ets just donant aquestes sentències.
6. Ells havien vessat la sang del poble sant i dels profetes, i ara tu els has fet beure sang. Realment s’ho mereixien!
7. També vaig sentir que l’altar deia:– Ben cert, Senyor, Déu de l’univers, les teves sentències són justes i veritables.
8. El quart àngel va abocar la seva copa pel sol, i al sol li fou concedit de cremar els homes amb foc.
9. Els homes s’abrusaven per la gran xardor i blasfemaven contra el nom de Déu, que té poder sobre aquestes plagues, però no es van convertir ni li donaren glòria.
10. El cinquè àngel va buidar la seva copa damunt el tron de la bèstia, i el reialme de la bèstia quedà cobert de tenebres. La gent es mossegava la llengua de dolor,
11. i blasfemava contra el Déu del cel a causa del sofriment i de les úlceres, però no es van convertir de la seva manera de viure.