1. Aleshores vaig sentir una veu forta que, del temple estant, deia als set àngels:– Aneu i aboqueu per la terra les set copes de la fúria de Déu.
2. El primer se’n va anar i va abocar la seva copa per la terra, i als homes que portaven la marca de la bèstia i que adoraven la seva estàtua, els van sortir unes úlceres dolentes i malignes.
3. El segon va buidar la seva copa pel mar, i l’aigua es va tornar sang, una sang de cadàver, i tots els animals que viuen al mar van morir.
4. El tercer va vessar la seva copa pels rius i per les fonts d’aigua, i es van convertir en sang.
5. Llavors vaig sentir l’àngel de les aigües que deia:– Tu, el qui ets i el qui eres, el Sant, ets just donant aquestes sentències.
6. Ells havien vessat la sang del poble sant i dels profetes, i ara tu els has fet beure sang. Realment s’ho mereixien!
7. També vaig sentir que l’altar deia:– Ben cert, Senyor, Déu de l’univers, les teves sentències són justes i veritables.
8. El quart àngel va abocar la seva copa pel sol, i al sol li fou concedit de cremar els homes amb foc.
9. Els homes s’abrusaven per la gran xardor i blasfemaven contra el nom de Déu, que té poder sobre aquestes plagues, però no es van convertir ni li donaren glòria.