13. Llavors vaig sentir una veu que deia des del cel:– Escriu: “Feliços els morts que des d’ara moren en el Senyor! Sí, diu l’Esperit, que reposin del seu esforç, perquè les seves obres els acompanyen.”
14. Aleshores vaig veure un núvol blanc i al damunt un que hi seia, semblant a un fill d’home. Anava coronat amb una corona d’or i duia a la mà una falç esmolada.
15. Un altre àngel va sortir del temple i digué cridant amb veu forta al qui seia sobre el núvol:– Fes córrer la teva falç i sega. Ha arribat l’hora de segar, i el sembrat de la terra ja és madur.
16. Llavors el qui seia sobre el núvol va passar la falç per la terra, i la terra va quedar segada.
17. Després va sortir del temple del cel un altre àngel que també portava un falçó esmolat.