4. Joan, a les set esglésies que hi ha a la província de l’Àsia. Us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el qui és, el qui era i el qui ve, de part dels set esperits que estan davant el seu tron,
5. i de part de Jesucrist, el testimoni fidel, el primogènit dels qui retornen d’entre els morts, el sobirà dels reis de la terra.Ell ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang,
6. i ha fet de nosaltres una casa reial, uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare. A ell sigui donada la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén.
7. Mireu, ve enmig dels núvols, i tothom el veurà amb els propis ulls, fins aquells qui el van traspassar; tots els pobles de la terra faran grans planys per ell. Sí! Amén!
8. Jo sóc l’alfa i l’omega, diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ve, el Déu de l’univers.
9. Jo, Joan, germà i company vostre en la tribulació, la reialesa i la constància que compartim amb Jesús, em trobava a l’illa de Patmos per haver anunciat la paraula de Déu i per haver donat testimoni de Jesús.
10. El dia del Senyor, l’Esperit es va apoderar de mi i vaig sentir darrere meu una veu forta, com un toc de trompeta,
11. que deia:– Escriu en un llibre això que veus i envia-ho a les set esglésies d’Efes, Esmirna, Pèrgam, Tiatira, Sardes, Filadèlfia i Laodicea.
12. Vaig girar-me per veure la veu que em parlava i vaig veure set lampadaris d’or
13. i, enmig dels lampadaris, algú que semblava un fill d’home, vestit amb una túnica llarga fins als peus i cenyit a l’alçada del pit amb un cenyidor d’or;
14. tenia el cap i els cabells blancs com la llana més blanca i com la neu, i els seus ulls eren com una flama de foc;
15. els seus peus semblaven bronze brunyit, refinat a la fornal, i la seva veu era com el bramul de les onades.
16. A la mà dreta hi tenia set estrelles, i de la boca li sortia una espasa esmolada de dos talls. El seu rostre era com el sol quan resplendeix amb tot el seu esclat.