4. David tenia trenta anys quan començà a regnar. Va ser rei quaranta anys.
5. Set anys i sis mesos va ser rei de Judà a Hebron, i durant trenta-tres anys va ser rei de tot Israel i Judà a Jerusalem.
6. El rei i els seus homes van dirigir-se a Jerusalem per atacar els jebuseus que habitaven en aquell territori. Els jebuseus havien dit a David:– Aquí no hi entraràs! T’ho impediran els cecs i els coixos.Volent dir: «David no hi entrarà mai, aquí.»
7. Però David es va apoderar de la fortalesa de Sió, que ara és la ciutat de David.
8. Aquell dia, David havia dit:– El qui vulgui vèncer els jebuseus ha d’arribar al canal i acostar-se als coixos i als cecs, enemics de David.Per això es diu: «Cecs i coixos no entraran al temple.»
9. David es va instal·lar a la fortalesa i l’anomenà «ciutat de David». Va reforçar-ne la muralla, des del terraplè anomenat Mil·ló en direcció al seu palau.
10. David anava creixent en poder: el Senyor, Déu de l’univers, era amb ell.
11. Hiram, rei de Tir, va enviar-li una ambaixada amb fusta de cedre, fusters i picapedrers, que li van edificar un palau.
12. Llavors David va comprendre que el Senyor el consolidava com a rei d’Israel i que enaltia el seu reialme per amor del seu poble.
13. David va prendre més concubines i esposes a Jerusalem, després de venir d’Hebron, i li van néixer més fills i filles.
14. Els noms dels fills que li van néixer a Jerusalem són aquests: Xammua, Xobab, Natan, Salomó,
15. Ibhar, Elixua, Nèfeg, Jafia,
16. Elixamà, Eliadà i Elifèlet.
17. Quan els filisteus sentiren a dir que David havia estat ungit rei d’Israel, van pujar tots junts a atacar-lo. David ho va saber i va baixar al refugi fortificat.