17. Abner havia parlamentat amb els ancians d’Israel i els havia dit:– Ja fa temps que desitgeu tenir David per rei.
18. Feu-ho ara, perquè el Senyor va proclamar, a propòsit d’ell: “Per mitjà del meu servent David salvaré Israel, el meu poble, del poder dels filisteus i de tots els seus enemics.”
19. Abner havia parlat també amb els benjaminites, i després va anar a Hebron a comunicar a David el parer de la gent d’Israel i de tot Benjamí.
20. Abner anà, doncs, a trobar David a Hebron amb una escorta de vint homes. David va convidar a taula Abner amb els seus acompanyants.
21. Abner va assegurar a David:– Faré que tot Israel s’aplegui entorn del rei, el meu senyor. Faran un pacte amb tu i tu seràs el rei de tots, tal com desitges.David acomiadà Abner, i aquest se’n va anar en pau.
22. Justament els homes de David i de Joab arribaven d’una incursió, portant molt de botí. Abner ja no era a Hebron amb David; aquest l’havia acomiadat i Abner se n’havia anat en pau.
23. En arribar Joab amb les seves tropes, li van explicar que Abner, el fill de Ner, havia estat amb el rei i que el rei l’havia acomiadat i se n’havia anat en pau.
24. Llavors Joab anà a trobar el rei i li digué:– Què has fet? Diuen que Abner ha vingut a veure’t. Com és, doncs, que l’has acomiadat i ell se n’ha anat tranquil·lament?
25. Ja coneixes Abner, fill de Ner: ha vingut a afalagar-te per espiar els teus moviments i assabentar-se de tot el que fas.
26. Sortint de casa de David, Joab envià missatgers a Abner i, sense que David ho sabés, el va fer tornar des de la cisterna de Sirà.
27. Quan Abner hagué tornat a Hebron, Joab el va prendre a part, a l’entrada de la porta de la ciutat, com per parlar-li amb tota reserva, i allà el va ferir mortalment al ventre, per venjar la sang del seu germà Assahel.
28. Així que David ho va saber, exclamà:– Jo i el meu tron som per sempre innocents, davant el Senyor, de la sang d’Ab-ner, fill de Ner.
29. Que aquesta sang caigui sobre el cap de Joab i sobre tota la seva casa! Que mai no faltin a la família de Joab malalts de pèrdua seminal, leprosos, homes que filin com les dones, gent que mori víctima de l’espasa o que passi fam!
30. Joab i el seu germà Abisai van assassinar Abner perquè aquest havia matat Assahel, germà d’ells, en la batalla de Gabaon.
31. David va manar a Joab i a tot el poble que era amb ell a Hebron:– Esquinceu-vos els vestits, vestiu-vos de sac i feu dol per Abner.El rei David anava darrere el fèretre.
32. Quan van enterrar Abner a Hebron, es lamentava i plorava a la vora del sepulcre, i també tot el poble plorava.
33. Aleshores el rei va entonar aquesta complanta per Abner:«¿Havia de ser, la d’Abner,una mort sense glòria?
34. Les teves mans no estaven lligades,ni els teus peus encadenats.Has caigut com els qui cauenen mans d’uns criminals.»I tot el poble va reprendre el plany per ell.
35. Després volien que David mengés alguna cosa. Encara era de dia. Però David va fer aquest jurament:– Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si tasto pa o qualsevol altra cosa abans de la posta de sol.