19. David va anar-hi, per complir allò que el Senyor li manava, tal com Gad li havia dit.
20. De l’era estant, Aravna va veure que el rei i el seu seguici se li acostaven. Llavors anà a rebre el rei, es va prostrar amb el front fins a terra davant d’ell
21. i li preguntà:– Com és que el rei, el meu senyor, ve a trobar el seu servent?David li respongué:– Vinc a comprar-te l’era per dedicar un altar al Senyor i aturar així la plaga que afligeix el poble.
22. Aravna va replicar a David:– Que el rei, el meu senyor, prengui tot el que li plagui i ho ofereixi en holocaust. Els bous seran les víctimes i els trills i els jous serviran de llenya.
23. Jo, Aravna, t’ho dono tot, oh rei!I va afegir:– Que el Senyor, el teu Déu, et sigui propici!
24. Però David li va respondre:– De cap manera! T’ho compraré i t’ho pagaré pel que val. No vull pas oferir al Senyor, el meu Déu, holocaustos que no m’hagin costat res.David, doncs, va adquirir l’era i els bous per cinquanta sicles de plata.
25. Allà va construir un altar dedicat al Senyor i va oferir-hi holocaustos i víctimes de comunió. El Senyor es va mostrar propici al país, i així va cessar la calamitat que afligia Israel.