4. Allà anaren a trobar-lo els prohoms de Judà i ungiren David com a rei de Judà.Van fer saber a David que la gent de Jabeix-Galaad havien enterrat Saül.
5. Llavors David va enviar-los uns missatgers per dir-los:– Beneïts sigueu del Senyor, vosaltres que heu fet aquesta obra de misericòrdia amb Saül, el vostre senyor, i l’heu enterrat!
6. Que el Senyor sigui sempre fidel i misericordiós amb vosaltres. Per part meva, jo també us tractaré bé, perquè heu fet aquesta obra bona.
7. I ara tingueu coratge i sigueu valents. És veritat que Saül, el vostre senyor, és mort, però el casal de Judà m’ha ungit a mi com a rei seu.
8. Abner, fill de Ner, general en cap de l’exèrcit de Saül, va prendre Ixbóixet, fill de Saül, el va portar a Mahanaim
9. i el va fer rei de Galaad, dels aixurites, de Jizreel, d’Efraïm, de Benjamí i de tot Israel.
10. Ixbóixet, fill de Saül, tenia quaranta anys quan començà a regnar a Israel. Va ser rei dos anys. Però els de Judà eren partidaris de David.
11. El temps que David fou rei de Judà a Hebron va ser de set anys i sis mesos.
12. Abner, fill de Ner, i els homes d’Ixbóixet, fill de Saül, van sortir de Mahanaim cap a Gabaon.
13. També Joab, fill de Seruià, i els homes de David, van emprendre la marxa, fins que van trobar-se a la bassa de Gabaon. Els uns es quedaren en un costat i els altres a l’altre.
14. Llavors Abner proposà a Joab:– I si sortissin uns quants joves i es desafiessin davant nostre?Joab respongué:– Prou, que surtin.
15. Van sortir, doncs, i es van arrenglerar tants a tants: dotze de Benjamí pels d’Ixbóixet, fill de Saül, i dotze dels homes de David.
16. Però cada un d’ells va agafar pel cap el seu competidor, al mateix temps que li clavava l’espasa al costat, i van caure tots alhora. D’aquell lloc en van dir el camp de les Roques. Es troba a Gabaon.
17. Aquell dia, la batalla va ser molt aferrissada. Abner i els homes d’Israel foren derrotats pels de David.
18. Allà hi havia els tres fills de Seruià: Joab, Abisai i Assahel. Assahel, que era lleuger com una daina,
19. perseguia Abner sense deixar-lo de petja ni a dreta ni a esquerra.
20. Abner va girar el cap enrere i li digué:– Ets Assahel?Aquest respongué:– Sí, sóc jo.
21. Abner li va dir:– Aparta’t a un costat o a l’altre, emprèn-te-les amb un dels joves i pren-li les despulles.Però Assahel no volgué desviar-se i continuà perseguint-lo.
22. Abner tornà a dir-li:– Para de perseguir-me! ¿No veus que t’hauré d’estendre a terra? I com podré llavors mirar cara a cara el teu germà Joab?