30. El rei li va respondre:– No cal que en parlem més. Queda decidit: tu i Sibà us partireu les possessions.
31. Mefibóixet va dir al rei:– Que ell s’ho quedi tot! En tinc prou que el rei, el meu senyor, hagi tornat feliçment a casa seva.
32. Barzil·lai, el galaadita, havia baixat de Roglim fins al Jordà per acomiadarse del rei allà mateix.
33. Barzil·lai era molt vell: tenia vuitanta anys. Havia mantingut el rei quan va ser a Mahanaim, perquè era un home molt ric.
34. El rei va dir a Barzil·lai:– Passa també el riu amb mi, que ara, a les teves velleses, jo et mantindré a casa meva, a Jerusalem.
35. Barzil·lai va respondre al rei:– Quants anys de vida em queden, perquè pugi ara amb el rei a Jerusalem?
36. Tinc vuitanta anys i ja no puc distingir el bon gust del mal gust. El teu servent ja no assaboreix el que menja o el que beu, ni pot apreciar les veus dels cantors i de les cantores. Seria una càrrega inútil per al meu senyor, el rei.
37. El teu servent només volia acompanyar el rei a passar el Jordà. Quina recompensa m’ha de donar el rei?
38. Permet, doncs, que me’n torni i que mori a la meva ciutat, prop de la tomba del meu pare i de la meva mare. Aquí tens el meu fill Quimham: que vagi amb el rei, el meu senyor. Fes per ell el que et sembli millor.
39. El rei li va dir:– Sí, que vingui amb mi Quimham i faré per ell el que tu desitges. I sempre que em demanis res, t’ho concediré.
40. Tot l’exèrcit va passar el Jordà. També el va passar el rei. Després el rei va besar Barzil·lai i el va beneir, i ell se’n tornà a casa seva.
41. El rei va continuar cap a Guilgal, amb Quimham al seu costat. Tota la gent de Judà, i la meitat dels d’Israel, havien acompanyat el rei en el pas del riu.
42. Llavors tots els homes d’Israel van presentar-se al rei per dir-li:– Com és que els nostres germans de Judà t’han acaparat per fer-te passar el Jordà a tu, la teva família i tots els homes que t’acompanyen?