27. Ell respongué:– Senyor meu i rei: el meu administrador em va enganyar. El teu servent li havia dit: “Ensella’m la somera, que hi muntaré i me n’aniré amb el rei”, perquè el teu servent és esguerrat.
28. Però ell em va calumniar davant el rei, el meu senyor. Tanmateix, el rei, el meu senyor, és com l’àngel de Déu. Fes, doncs, com et sembli millor.
29. Tota la casa del meu pare, no érem més que reus de mort als ulls del meu senyor, el rei, i tanmateix tu em vas admetre a menjar a la teva taula. Quin dret tinc, doncs, a reclamar ara al rei?
30. El rei li va respondre:– No cal que en parlem més. Queda decidit: tu i Sibà us partireu les possessions.
31. Mefibóixet va dir al rei:– Que ell s’ho quedi tot! En tinc prou que el rei, el meu senyor, hagi tornat feliçment a casa seva.
32. Barzil·lai, el galaadita, havia baixat de Roglim fins al Jordà per acomiadarse del rei allà mateix.
33. Barzil·lai era molt vell: tenia vuitanta anys. Havia mantingut el rei quan va ser a Mahanaim, perquè era un home molt ric.
34. El rei va dir a Barzil·lai:– Passa també el riu amb mi, que ara, a les teves velleses, jo et mantindré a casa meva, a Jerusalem.
35. Barzil·lai va respondre al rei:– Quants anys de vida em queden, perquè pugi ara amb el rei a Jerusalem?
36. Tinc vuitanta anys i ja no puc distingir el bon gust del mal gust. El teu servent ja no assaboreix el que menja o el que beu, ni pot apreciar les veus dels cantors i de les cantores. Seria una càrrega inútil per al meu senyor, el rei.
37. El teu servent només volia acompanyar el rei a passar el Jordà. Quina recompensa m’ha de donar el rei?