2 Samuel 18:1-10 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

1. David va passar revista a la seva tropa i va assignar-los oficials que comandessin mil i cent homes.

2. Va dividir la tropa en tres cossos: un terç a les ordres de Joab, un terç a les d’Abisai, fill de Seruià i germà de Joab, i un terç a les d’Itai, de Gat. El rei va dir als soldats:– Jo també vull anar amb vosaltres a la batalla.

3. Però ells li van respondre:– No hi vinguis. Si nosaltres fugim, ningú no hi donarà importància, i encara que la meitat de nosaltres morís, no passaria res. Però tu vals per deu mil de nosaltres: val més que et quedis a la ciutat, a punt per a socórrer-nos.

4. El rei els respongué:– Faré com us sembli millor.El rei es va quedar a la porta de la ciutat mentre tots els seus homes sortien, en columnes de cent i de mil.

5. David va donar aquesta ordre a Joab, Abisai i Itai:– Per consideració a mi, tracteu bé Absalom, el meu noi!Tothom va sentir l’ordre que el rei donava als caps militars a propòsit d’Absalom.

6. Les tropes de David, doncs, sortiren a combatre contra els d’Israel. La batalla va tenir lloc al bosc d’Efraïm.

7. Allà l’exèrcit israelita va ser vençut pels soldats de David. Aquell dia la seva derrota va ser molt gran: van caure vint mil homes.

8. La batalla s’escampà per tota la regió, i la boscúria va engolir més soldats que la mateixa espasa.

9. Absalom va topar casualment amb tropes de David. Cavalcava una mula, i en passar la mula sota el brancatge d’una gran alzina, el cap li va quedar agafat a l’arbre. Absalom va quedar penjat entre cel i terra, mentre la mula fugia de sota seu.

10. Un soldat que el va veure, anà a avisar Joab:– He vist Absalom penjat d’una alzina.

2 Samuel 18