15. Després Amnon va sentir per ella una gran aversió, més forta que l’amor que abans li tenia, i li va dir:– Aixeca’t, vés-te’n!
16. Ella va exclamar:– No! Aviar-me així seria un crim pitjor que això que m’acabes de fer!Però ell no la volgué escoltar.
17. Va cridar el criat que estava al seu servei i li va dir:– Treu-me aquesta fora de casa i després passa el forrellat de la porta!
18. El criat d’Amnon la va treure fora i va passar el forrellat.Tamar portava una túnica de mànigues amples, tal com acostumaven a portar les filles solteres del rei.
19. Aleshores es va posar cendra al cap, s’esquinçà la túnica i se’n va anar amb les mans al cap, tot cridant.
20. El seu germà Absalom li va dir:– El teu germà Amnon ha estat amb tu! De moment, germana, calla. És el teu germà. No et turmentis més per això que t’ha passat.Tamar, desolada, anà a viure a casa del seu germà Absalom.