16. David, ajagut a terra, pregava a Déu pel nen i dejunava.
17. Els consellers de palau procuraven fer-lo aixecar de terra, però ell s’hi negava i no volia menjar res.
18. L’infant va morir el setè dia. Els consellers de David tenien por de donar-li la notícia, perquè pensaven: «Si quan el nen encara vivia no feia cas del que li dèiem, com dir-li ara que el nen ha mort? És capaç de fer un disbarat.»
19. David va notar que parlaven en veu baixa i va comprendre que l’infant era mort. Els va preguntar, doncs:– ¿És mort, el nen?Ells van respondre:– Sí, és mort.