8. A Israel, tot el llinatge d’Acab desapareixerà, perquè exterminaré de casa seva tots els homes, tant els infants com els adults.
9. Faré que el llinatge d’Acab acabi com el de Jeroboam, fill de Nebat, i el de Baixà, fill d’Ahià.
10. Quant a Jezabel, la devoraran els gossos al camp de Jizreel, i ningú no la podrà enterrar.”Després va obrir la porta i va fugir.
11. Jehú va tornar on eren els oficials del rei. Aquests li van preguntar:– Hi ha res de nou? Per què t’ha vingut a veure, aquest ximple?Ell va respondre:– Ja el coneixeu prou, aquest home, amb les seves històries.
12. Ells insistien:– No és veritat. Explica’ns què t’ha dit.Llavors els ho va explicar:– M’ha parlat així i així. M’ha dit: “Això diu el Senyor: Jo t’ungeixo rei d’Israel.”
13. Immediatament van agafar els seus mantells i els estengueren als seus peus, dalt l’escalinata. Van tocar el corn i cridaven:– Jehú és rei!
14. Jehú, fill de Jehoixafat, fill de Nimxí, va conspirar contra Jehoram. Aquest, mentre defensava amb tot Israel la ciutat de Ramot-Galaad de l’atac d’Hazael, rei dels arameus,
15. havia hagut de retirar-se a Jizreel per curar-se de les ferides rebudes en la batalla contra Hazael. Jehú va dir als oficials:– Ja que em voleu per rei, no permeteu que s’escapi ningú de la ciutat i porti la notícia a Jizreel.
16. Jehú va muntar al carro i anà a Jizreel. Jehoram era allí, fent llit, i Ahazià, rei de Judà, havia baixat a visitar-lo.
17. El sentinella de la torre de Jizreel va veure la tropa de Jehú que s’acostava i va cridar:– Veig un escamot.Jehoram li va ordenar:– Pren un home a cavall i envia’l a trobar-los: que pregunti si vénen en so de pau.
18. Un home a cavall va sortir a trobar-los i els digué:– El rei pregunta si veniu en so de pau.Jehú li va respondre:– A tu què t’importa, si és en so de pau? Posa’t darrere meu!El sentinella va cridar:– El missatger ha arribat fins a ells, però no torna.
19. Jehoram hi va enviar un altre home a cavall. Va arribar fins a ells i els digué:– El rei pregunta si veniu en so de pau.Jehú li va respondre:– A tu què t’importa, si és en so de pau? Posa’t darrere meu!
20. El sentinella va anunciar:– L’home a cavall ha arribat fins a ells, però no torna. Em sembla que el qui ve és Jehú, fill de Nimxí, perquè guia el carro com un boig!
21. Llavors Jehoram va ordenar:– Enganxeu!I li van enganxar el carro. Jehoram, rei d’Israel, i Ahazià, rei de Judà, cada un en el seu carro, van sortir a l’encontre de Jehú i es van trobar amb ell a la propietat de Nabot, el jizreelita.
22. Quan Jehoram va veure Jehú, li preguntà:– ¿Véns en so de pau, Jehú?Ell respongué:– Com vols que hi hagi pau mentre mantens les prostitucions idolàtriques de la teva mare Jezabel i totes les seves bruixeries?
23. Immediatament Jehoram va girar per fugir, tot cridant a Ahazià:– Traïció, Ahazià!
24. Però Jehú, que ja havia tibat l’arc, va malferir Jehoram entre les espatlles. La fletxa li travessà el cor i va caure mort dins el carro.
25. Llavors Jehú va dir al seu escuder Bidcar:– Aixeca’l i llança’l al camp de Nabot, el jizreelita. Recorda que tu i jo anàvem junts amb altres carros darrere d’Acab, el seu pare, quan el Senyor va pronunciar contra ell aquest oracle:
26. “Ahir vaig veure la sang de Nabot i la dels seus fills. En aquest mateix camp jo t’ho faré pagar. Ho dic jo, el Senyor.” Ara, doncs, aixeca’l i llança’l en aquest camp, tal com havia anunciat el Senyor.
27. Ahazià, rei de Judà, en veure-ho, va fugir pel camí de Betagan. Però Jehú es posà a perseguir-lo i ordenà:– Aquest també! Mateu-lo dalt el carro a la pujada de Gur, a la vora d’Ibleam!Ahazià es va refugiar a Meguidó, on va morir.
28. Els seus homes el van portar amb un carro a Jerusalem i el van enterrar al seu sepulcre, amb els seus pares, a la ciutat de David.