29. Ahazià havia estat rei de Judà des de l’any onzè de Jehoram, fill d’Acab.
30. Jehú va arribar a Jizreel. Jezabel, en saber-ho, es va maquillar els ulls, va arreglar-se el cap i es posà a la finestra.
31. Quan Jehú anava a traspassar la porta del recinte reial, ella li va dir:– ¿Tot li va bé, a Zimrí, l’assassí del seu rei?
32. Jehú va alçar la vista cap a la finestra i cridà:– Qui està a favor meu? Qui?Dos o tres eunucs van sortir a les finestres,
33. i Jehú els va dir:– Tireu-la daltabaix!La van tirar daltabaix, i la sang de Jezabel va esquitxar les parets i els cavalls, i aquests la van trepitjar.
34. Jehú va entrar, va menjar i beure, i després va dir:– Ocupeu-vos d’aquella maleïda i enterreu-la, que al capdavall és filla de rei.
35. Van anar per enterrar-la, però només en van trobar la calavera, els peus i les mans.
36. Tornaren per dir-ho a Jehú, i aquest va exclamar:– Això és el que el Senyor va anunciar per boca del seu servent Elies, el tixbita: “Al camp de Jizreel, els gossos devoraran la carn de Jezabel,
37. i el seu cadàver quedarà com fems escampats pel camp de Jizreel, tant que ningú no podrà dir: Aquesta és Jezabel.”