27. Ahazià, rei de Judà, en veure-ho, va fugir pel camí de Betagan. Però Jehú es posà a perseguir-lo i ordenà:– Aquest també! Mateu-lo dalt el carro a la pujada de Gur, a la vora d’Ibleam!Ahazià es va refugiar a Meguidó, on va morir.
28. Els seus homes el van portar amb un carro a Jerusalem i el van enterrar al seu sepulcre, amb els seus pares, a la ciutat de David.
29. Ahazià havia estat rei de Judà des de l’any onzè de Jehoram, fill d’Acab.
30. Jehú va arribar a Jizreel. Jezabel, en saber-ho, es va maquillar els ulls, va arreglar-se el cap i es posà a la finestra.
31. Quan Jehú anava a traspassar la porta del recinte reial, ella li va dir:– ¿Tot li va bé, a Zimrí, l’assassí del seu rei?
32. Jehú va alçar la vista cap a la finestra i cridà:– Qui està a favor meu? Qui?Dos o tres eunucs van sortir a les finestres,
33. i Jehú els va dir:– Tireu-la daltabaix!La van tirar daltabaix, i la sang de Jezabel va esquitxar les parets i els cavalls, i aquests la van trepitjar.
34. Jehú va entrar, va menjar i beure, i després va dir:– Ocupeu-vos d’aquella maleïda i enterreu-la, que al capdavall és filla de rei.
35. Van anar per enterrar-la, però només en van trobar la calavera, els peus i les mans.