9. Però l’home de Déu va advertir al rei d’Israel:– Vigila bé l’accés a tal poble, que els arameus l’atacaran.
10. El rei d’Israel va enviar tropes al lloc que l’home de Déu li havia indicat. Així el rei va ser informat i pogué protegir aquell lloc. Com que això passava una vegada i una altra,
11. el rei dels arameus estava molt amoïnat. Va convocar els seus oficials i els digué:– ¿No podríeu dir-me qui de nosaltres va a favor del rei d’Israel?
12. Un dels oficials li va respondre:– Ningú, rei i senyor meu: és Eliseu, el profeta que hi ha a Israel, el qui comunica al rei d’Israel fins les paraules que pronuncies en el secret del teu dormitori.
13. El rei va dir:– Aneu a veure on és, que el faré agafar.Algú va informar-lo:– És a Dotan.
14. Llavors el rei va enviar-hi cavalls, carros i un fort destacament. Van arribar-hi de nit i encerclaren el poble.
15. Quan, de bon matí, el qui estava al servei de l’home de Déu es va llevar i va sortir, veié el destacament, amb els cavalls i els carros, que tenia encerclat el poble. El servent va dir a Eliseu:– Ah, senyor! Com ens ho farem?
16. Ell respongué:– No tinguis por, que són molts més els qui estan amb nosaltres que els qui estan amb ells.
17. I Eliseu va pregar dient:– Senyor, obre els ulls d’aquest servent, que hi vegi!El Senyor li va obrir els ulls, i va veure la muntanya plena de cavalls i carros de foc que envoltaven Eliseu.
18. Quan els arameus baixaven cap a Eliseu, ell va pregar al Senyor que encegués aquella gent. I el Senyor els va encegar, com Eliseu havia demanat.
19. Llavors Eliseu els va dir:– No és aquest el camí, ni és aquest el poble. Seguiu-me i us guiaré fins a l’home que busqueu.I els va conduir a la ciutat de Samaria.