15. Quan, de bon matí, el qui estava al servei de l’home de Déu es va llevar i va sortir, veié el destacament, amb els cavalls i els carros, que tenia encerclat el poble. El servent va dir a Eliseu:– Ah, senyor! Com ens ho farem?
16. Ell respongué:– No tinguis por, que són molts més els qui estan amb nosaltres que els qui estan amb ells.
17. I Eliseu va pregar dient:– Senyor, obre els ulls d’aquest servent, que hi vegi!El Senyor li va obrir els ulls, i va veure la muntanya plena de cavalls i carros de foc que envoltaven Eliseu.
18. Quan els arameus baixaven cap a Eliseu, ell va pregar al Senyor que encegués aquella gent. I el Senyor els va encegar, com Eliseu havia demanat.
19. Llavors Eliseu els va dir:– No és aquest el camí, ni és aquest el poble. Seguiu-me i us guiaré fins a l’home que busqueu.I els va conduir a la ciutat de Samaria.
20. Entrant a Samaria, Eliseu va dir:– Senyor, obre’ls els ulls i que vegin on són!El Senyor els obrí els ulls i es van trobar dintre de Samaria.
21. Quan el rei d’Israel els va veure, digué a Eliseu:– ¿Els mato, pare?
22. Ell respongué:– No els matis. ¿Mataries els qui no has fet presoners amb la teva espasa i el teu arc? Dóna’ls menjar i beguda; que mengin i beguin i que se’n tornin al seu senyor.
23. El rei els va fer servir un bon àpat, van menjar i beure, els va deixar lliures, i se’n van tornar al seu senyor. Les tropes aramees ja no van fer cap més incursió al país d’Israel.
24. En una altra ocasió, Benadad, rei dels arameus, havia mobilitzat totes les seves tropes per assetjar Samaria.
25. La tenia encerclada de tal manera que hi havia una gran fam: un cap d’ase costava vuitanta peces de plata i una lliura de guixes en costava cinc.
26. Mentre el rei d’Israel feia la ronda per dalt les muralles, una dona li va cridar:– Auxili, rei, senyor meu!
27. Ell respongué:– Si el Senyor no t’auxilia, com vols que ho faci jo? Amb el que no tinc de l’era o del cup?
28. El rei va afegir:– Què et passa?Ella va respondre:– Aquesta dona m’havia dit: “Dóna’m el teu fill, que ens el menjarem avui, i demà ens menjarem el meu.”
29. Vam coure el meu fill i ens el vam menjar. L’endemà li vaig dir: “Dóna’m el teu fill, que ens el menjarem”, però ella el va amagar.
30. Quan el rei va sentir les paraules d’aquella dona, s’esquinçà els vestits. Com que era dalt la muralla fent la ronda, el poble va veure que, sota els vestits, a flor de pell, el rei anava vestit amb roba de sac.
31. El rei va dir:– Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si Eliseu, fill de Xafat, conserva avui el cap sobre les espatlles!
32. Eliseu estava assegut a casa seva, i els ancians seien al seu costat, quan el rei va enviar-hi un dels seus oficials. Encara no havia arribat el missatger, que Eliseu va dir als ancians:– ¿Us heu adonat que aquest fill d’assassí ha enviat algú a tallar-me el cap? Quan el missatger arribi, tanqueu la porta i no el deixeu entrar, perquè darrere d’ell ja se senten les passes del seu amo.
33. Encara els parlava, que el rei ja baixava cap a ell. I li va dir:– Tot aquest mal ve del Senyor. Què més puc esperar d’ell?