27. Però quan va arribar on era l’home de Déu, a la muntanya, s’abraçà als seus peus. Guehazí es va acostar i anava a apartar-la, però l’home de Déu va dir:– Deixa-la, que té l’ànima plena d’amargor. El Senyor m’ho havia amagat, no m’ho havia revelat.
28. Ella va exclamar:– ¿Que te’l vaig demanar, jo, un fill, senyor meu? ¿No et vaig dir que no m’enganyessis?
29. Eliseu va dir a Guehazí:– Lliga’t la roba a la cintura, pren el meu bastó i vés a Xunem. Si trobes algú, no el saludis, i si algú et saluda, no li responguis. Quan hi arribis, posa el meu bastó sobre la cara de l’infant.
30. Però la mare del noi insistia:– Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré estar.Ell, doncs, es va alçar i la va seguir.
31. Guehazí se’ls havia avançat i havia posat el bastó sobre la cara del noi, però com que no parlava ni donava senyals de vida, va tornar cap a Eliseu i li comunicà:– El noi no s’ha despertat.
32. Eliseu va arribar a la casa i trobà el nen mort ajagut en el seu propi llit.
33. Va entrar, va tancar la porta, i es quedaren tots dos sols. Llavors va pregar al Senyor.