6. El rei Jehoram va sortir en campanya des de Samaria i passà revista a tot l’exèrcit d’Israel.
7. Jehoram envià a dir a Josafat, rei de Judà:– El rei de Moab s’ha revoltat contra mi. Vols venir amb mi a fer la guerra contra els moabites?Li va respondre:– Sí que hi vindré. Jo faré com tu, el meu poble farà com el teu poble, i els meus cavalls, com els teus.
8. Jehoram preguntà:– Per quin camí hi pujarem?Josafat li respongué:– Pel camí del desert d’Edom.
9. El rei d’Israel, el rei de Judà i el rei d’Edom es van posar en marxa. Feren una gran volta, que durà set dies, i finalment se’ls acabà l’aigua, tant per a la tropa com per a les bèsties que transportaven els bagatges.
10. El rei d’Israel va exclamar:– Segur que el Senyor ha posat en peu de guerra aquests tres reis per deixar-los en mans dels moabites!
11. Josafat va demanar:– No hi ha aquí cap profeta del Senyor per a poder consultar el Senyor per mitjà d’ell?Un dels oficials del rei d’Israel va respondre:– Aquí hi ha Eliseu, fill de Xafat, el qui tirava l’aigua a les mans d’Elies.
12. Josafat va afegir:– La paraula del Senyor és amb ell.Llavors el rei d’Israel, amb Josafat i el rei d’Edom, van baixar a trobar-lo.
13. Eliseu va dir al rei d’Israel:– Deixa’m estar! Vés a trobar els profetes del teu pare i de la teva mare!El rei d’Israel va replicar:– De cap manera! Segur que el Senyor ha posat en peu de guerra aquests tres reis per deixar-los en mans dels moabites!
14. Eliseu va respondre:– Per la vida del Senyor de l’univers, de qui sóc servent, et juro que si no fos per respecte a Josafat, rei de Judà, no faria cas de tu ni et miraria.
15. Ara porteu-me un músic.Mentre el músic tocava, la mà del Senyor s’apoderà d’Eliseu,
16. que exclamà:– Això diu el Senyor: “Ja podeu cavar fosses i més fosses en aquesta vall.”
17. Perquè això diu el Senyor: “No sentireu vent ni notareu pluja, però aquesta vall s’omplirà d’aigua i en podreu beure vosaltres, els vostres ramats i les vostres bèsties de càrrega.”
18. I això encara serà poc per al Senyor: també farà caure els moabites a les vostres mans.
19. Arrasareu totes les ciutats fortificades i les millors de les altres ciutats, tallareu tots els arbres fruiters, cegareu tots els pous i cobrireu de pedres tots els bons camps de conreu.
20. L’endemà al matí, a l’hora de l’ofrena, començà a venir aigua del cantó d’Edom i la terra es va inundar.
21. Entretant, tots els moabites s’havien assabentat que aquells reis pujaven a atacar-los, i tots havien estat mobilitzats, des dels qui tenien edat d’empunyar les armes fins als més grans, i s’havien apostat a la frontera.
22. Quan al matí es van llevar i el sol resplendia sobre les aigües, els moabites van veure davant seu l’aigua vermella com la sang,
23. i exclamaren:– És sang! Aquests reis s’han barallat espasa en mà i s’han mort els uns als altres. Al pillatge, moabites!
24. Però quan van arribar al campament d’Israel, els israelites van alçar-se i atacaren els moabites, que fugiren del seu davant. Llavors els israelites van envair el país i anaren derrotant els moabites.
25. Van arrasar les ciutats; tots i cada un tiraven pedres a tots els bons camps de conreu fins a cobrir-los; van cegar tots els pous i van tallar tots els arbres fruiters. Només quedaven les muralles de Quirharèsset, però els foners la van encerclar i van iniciar l’atac.