26. Els seus habitants, impotents,esglaiats i confosos,són com l’herba dels camps,com plantes tendreso com l’herbei dels terratsque el vent del desert abrusa.
27. Jo ho sé tot, de tu:si t’aixeques o t’asseus,si vas a la guerra o en tornes,i si t’enrabies contra mi.
28. Cert, tu t’has enrabiat,i jo he sentit les teves insolències.Per això et posaré l’anella al nasi la brida a la boca,i et faré tornarpel camí per on has vingut.
29. »A tu, Ezequies, jo et dono aquest senyal: Enguany menjareu el que produeixi el gra caigut a terra; l’any vi-nent, el que produeixin els camps sense sembrar-los. Però l’any següent sembreu i segueu, planteu vinyes i mengeu-ne els fruits.
30. Els supervivents del llinatge de Judà seran com una planta que enfonsarà de nou les seves arrels i llevarà bon fruit,
31. perquè de Jerusalem encara en sortirà una resta, hi haurà supervivents a la muntanya de Sió. Això és el que farà l’amor ardent del Senyor.
32. »Al rei d’Assíria,el Senyor li fa saber això:No entrarà en aquesta ciutat,no hi tirarà cap fletxa,no l’escometràamb batallons escudatsni aixecarà contra ella un terraplè.
33. Se’n tornarà pel mateix camíper on ha vingut,sense haver entrat en aquesta ciutat.Ho dic jo, el Senyor.
34. Protegiré Jerusalem i la salvaré,per consideració a mi mateixi a David, el meu servent.”
35. Aquella mateixa nit, va sortir l’àngel del Senyor i féu morir cent vuitanta-cinc mil homes al campament dels assiris. L’endemà al matí, a l’hora de llevar-se, tot eren cadàvers.
36. En veure-ho, Sennaquerib, rei d’Assíria, va aixecar el campament, se’n tornà cap a Nínive i s’hi va quedar.
37. Un dia, mentre pregava en el temple de Nisroc, el seu déu, Adrammèlec i Sarèsser el van assassinar i van fugir al país d’Ararat. El seu fill Assarhadon va regnar en lloc d’ell.