14. D’altres es venien tot el que els quedava, mentre suplicaven al Senyor que alliberés els qui el malvat Nicànor havia ja venut fins i tot abans de lliurar batalla.
15. Suplicaven que els alliberés, no tant perquè ells ho haguessin merescut, sinó sobretot per les aliances fetes amb els seus pares, i pel seu nom, august i ple de majestat, que ells portaven.
16. El Macabeu, doncs, va concentrar els seus homes, uns sis mil, i els exhortava a no espantar-se davant els enemics ni a témer la gran multitud de pagans que els atacaven injustament. Calia que lluitessin ardidament,
17. tenint present l’ultratge criminal perpetrat contra el sant temple, el tracte humiliant donat a Jerusalem i la destrucció de les seves tradicions.
18. Judes va afegir:– Ells es fien de les armes i de la seva audàcia. Nosaltres ens fiem del Déu omnipotent, que amb un sol moviment de cap és capaç d’abatre els qui ens ataquen i fins i tot el món sencer.
19. Judes els va explicar encara les diverses intervencions de Déu a favor dels seus avantpassats: en temps de Sennaquerib, quan van morir cent vuitanta-cinc mil soldats;
20. o bé en una batalla contra els gàlates a Babilònia, en la qual van prendre part vuit mil jueus juntament amb quatre mil macedonis: quan els macedonis es trobaven en dificultats, sis mil jueus van destruir els cent vint mil enemics, gràcies a l’auxili diví, i es van endur un botí enorme.