11. Quan el rei Antíoc tingué coneixença d’aquests esdeveniments, va arribar a la conclusió que tot Judea s’havia revoltat contra ell. Per això, rabiós com una fera, deixà Egipte i s’apoderà de Jerusalem per la força de les armes.
12. Després ordenà als seus soldats que matessin sense miraments tothom que trobessin i que degollessin els qui s’havien refugiat a les cases.
13. Així van assassinar joves i vells, van exterminar mares i fills, van degollar noies i criatures.
14. Només en aquells tres dies la ciutat perdé vuitanta mil habitants: quaranta mil foren assassinats i altres tants venuts com a esclaus.
15. I, no content amb tot això, Antíoc va tenir la gosadia d’entrar al temple més sant de tota la terra. Va entrar-hi conduït per Menelau, l’home que havia traït les lleis santes i la pàtria.
16. Antíoc va agafar amb les seves mans impures els objectes sagrats; amb les seves mans sacrílegues s’endugué les ofrenes que altres reis havien presentat per donar més glòria i honor a aquell lloc sant.