25. Menelau va tornar amb les credencials del rei però sense res que el fes digne del gran sacerdoci; portava només la passió d’un tirà cruel i el furor d’una bèstia salvatge.
26. I Jàson, que havia desbancat traïdorament el seu germà, desbancat ara per un altre, s’hagué d’exiliar al territori d’Amman.
27. Tanmateix, Menelau detenia el poder, però no pagava cap de les quantitats que havia promès al rei,
28. tot i les reclamacions de Sòstrat, governador militar de la ciutadella de Jerusalem i encarregat de cobrar els tributs. Per aquest motiu, el rei convocà l’un i l’altre.
29. Menelau deixà el seu germà Lisímac com a suplent en el càrrec de gran sacerdot, i Sòstrat es féu substituir per Crates, cap dels mercenaris xipriotes.
30. En aquestes circumstàncies, es van revoltar els habitants de Tars i de Mal·los perquè el rei havia regalat aquestes ciutats a Antiòquida, la seva concubina.
31. El rei hi acudí ràpidament per restablir l’ordre, després de deixar com a regent Andrònic, un dels alts dignataris.
32. Menelau va pensar que havia d’aprofitar l’ocasió: va apropiar-se d’alguns objectes d’or del temple i en féu obsequi a Andrònic, aconseguint de vendre’n d’altres a Tir i a les ciutats veïnes.
33. Quan Onies ho va saber del cert, es refugià en un lloc d’asil, a Dafne, prop d’Antioquia, i des d’allí acusà obertament Menelau.
34. Per això Menelau, en una entrevista secreta amb Andrònic, el va convèncer que eliminés Onies. Andrònic anà a trobar Onies i, actuant amb traïdoria, li jurà plena seguretat tot donant-li la mà. Així el va persuadir que sortís del lloc de refugi. Malgrat les sospites, Onies s’hi avingué. Immediatament el va fer matar sense cap respecte per la justícia.
35. L’injust assassinat d’aquell home indignà i revoltà no solament els jueus sinó també molta gent de les altres nacions.