6. Nicànor, inflat d’orgull, estava decidit a erigir un monument commemoratiu de la victòria amb les armes de Judes i dels seus homes.
7. Però el Macabeu mantenia una confiança indefectible, convençut que obtindria l’ajut del Senyor.
8. Per això animava els seus partidaris a no tenir por de l’atac dels pagans. Considerant les ajudes que anteriorment Déu els havia dispensat, també ara podien esperar que l’Omnipotent els donaria la victòria.
9. Judes els encoratjava amb paraules tretes dels llibres de la Llei i dels Profetes. També els recordava els combats que havien sostingut fins ara, i així els omplia d’entusiasme.
10. I després que els hagué abrandat, els acabà de convèncer recordant-los la deslleialtat dels pagans i com havien violat els juraments.
11. D’aquesta manera Judes va armar cada un dels seus homes, no amb la seguretat que donen escuts i llances, sinó amb la fermesa rebuda d’unes paraules convincents. Finalment va explicar-los un somni fidedigne que els omplí tots d’alegria.
12. Això és el que Judes va veure: Onies, que havia estat gran sacerdot, home de grans qualitats, d’aparença modesta i de caràcter amable i que des de petit havia après a practicar totes les virtuts, ara estenia les mans i pregava pel conjunt del poble jueu.
13. Després s’apareixia a Judes un home de cabells blancs i de gran dignitat, impressionant per la majestat que l’envoltava.
14. Onies deia a Judes: «Aquest home és Jeremies, el profeta de Déu, l’amic dels seus germans, que sempre prega a favor del poble i de la ciutat santa.»