5. Ell replicà:– Doncs també jo sóc sobirà a la terra i mano d’empunyar les armes i complir les ordres del rei.Tanmateix, no pogué realitzar aquest designi tan cruel.
6. Nicànor, inflat d’orgull, estava decidit a erigir un monument commemoratiu de la victòria amb les armes de Judes i dels seus homes.
7. Però el Macabeu mantenia una confiança indefectible, convençut que obtindria l’ajut del Senyor.
8. Per això animava els seus partidaris a no tenir por de l’atac dels pagans. Considerant les ajudes que anteriorment Déu els havia dispensat, també ara podien esperar que l’Omnipotent els donaria la victòria.
9. Judes els encoratjava amb paraules tretes dels llibres de la Llei i dels Profetes. També els recordava els combats que havien sostingut fins ara, i així els omplia d’entusiasme.
10. I després que els hagué abrandat, els acabà de convèncer recordant-los la deslleialtat dels pagans i com havien violat els juraments.