28. Acabada la batalla, i quan es retiraven tots joiosos, van reconèixer el cos estès de Nicànor, encara revestit amb l’armadura.
29. Enmig dels clams i de l’agitació, els jueus beneïen el Déu sobirà en la seva llengua materna.
30. Judes, que havia combatut amb cos i ànima a primera fila pels seus conciutadans i que havia guardat des de jove l’afecte pels seus compatriotes, va ordenar que tallessin el cap de Nicànor i tot el seu braç fins a l’espatlla i que els duguessin a Jerusalem.
31. Arribat a la ciutat, Judes convocà els seus compatriotes i va fer posar els sacerdots davant l’altar. Després féu venir la guarnició de la ciutadella.
32. Va mostrar a tothom el cap del malvat Nicànor i la mà que aquell infame havia estès amb burla i insolència contra el sant temple de l’Omnipotent.