22. Judes va pregar dient:– Tu, Senyor, en temps d’Ezequies, rei de Judea, vas enviar el teu àngel que va exterminar cent vuitanta-cinc mil homes de Sennaquerib.
23. També ara, sobirà del cel, envia un àngel bo a sembrar davant nostre el pànic i el terror.
24. Amb el poder del teu braç, fereix aquesta gent que ha gosat injuriar-te i que ara ataca el teu poble sant.Amb aquestes paraules, Judes va acabar la pregària.
25. L’exèrcit de Nicànor avançava al so de les trompetes i dels cants de guerra.
26. Els de Judes van entrar en combat amb invocacions i pregàries.
27. I, lluitant amb les mans i pregant a Déu en el seu cor, van abatre més de trenta-cinc mil enemics. Aquesta manifestació del poder de Déu els va omplir d’alegria.
28. Acabada la batalla, i quan es retiraven tots joiosos, van reconèixer el cos estès de Nicànor, encara revestit amb l’armadura.
29. Enmig dels clams i de l’agitació, els jueus beneïen el Déu sobirà en la seva llengua materna.
30. Judes, que havia combatut amb cos i ànima a primera fila pels seus conciutadans i que havia guardat des de jove l’afecte pels seus compatriotes, va ordenar que tallessin el cap de Nicànor i tot el seu braç fins a l’espatlla i que els duguessin a Jerusalem.