19. Per la seva banda, els qui s’havien quedat a la ciutat sentien un fort neguit, inquiets pel resultat d’una batalla a camp obert.
20. Tots esperaven quin seria el desenllaç del conflicte. L’enemic s’havia concentrat i estava format en ordre de batalla; els elefants ocupaven posicions favorables i la cavalleria cobria les ales de l’exèrcit.
21. El Macabeu contemplava aquell desplegament de tropes, el seu armament tan variat i la ferotgia dels elefants. Llavors va aixecar les mans al cel i va invocar el Senyor que obra meravelles. Sabia que no són les armes les que donen la victòria, sinó la decisió de Déu, que concedeix el triomf als qui en són dignes.
22. Judes va pregar dient:– Tu, Senyor, en temps d’Ezequies, rei de Judea, vas enviar el teu àngel que va exterminar cent vuitanta-cinc mil homes de Sennaquerib.
23. També ara, sobirà del cel, envia un àngel bo a sembrar davant nostre el pànic i el terror.
24. Amb el poder del teu braç, fereix aquesta gent que ha gosat injuriar-te i que ara ataca el teu poble sant.Amb aquestes paraules, Judes va acabar la pregària.
25. L’exèrcit de Nicànor avançava al so de les trompetes i dels cants de guerra.
26. Els de Judes van entrar en combat amb invocacions i pregàries.
27. I, lluitant amb les mans i pregant a Déu en el seu cor, van abatre més de trenta-cinc mil enemics. Aquesta manifestació del poder de Déu els va omplir d’alegria.
28. Acabada la batalla, i quan es retiraven tots joiosos, van reconèixer el cos estès de Nicànor, encara revestit amb l’armadura.