1. Quan Nicànor va saber que Judes i els seus homes es trobaven per terres de Samaria, decidí d’atacar-los sense córrer cap risc, en dissabte, el dia de descans.
2. Els jueus que ell havia obligat a acompanyar el seu exèrcit li deien:– Això no! No els facis morir d’una manera tan brutal i salvatge! Respecta el dia que ha estat honorat i especialment santificat per aquell qui tot ho veu.
3. Aquell gran criminal va preguntar:– Hi ha al cel cap sobirà que hagi manat d’observar el repòs del dissabte?
4. Ells li van respondre:– El sobirà del cel és el Senyor, el vivent, que ha manat de respectar el dia setè.
5. Ell replicà:– Doncs també jo sóc sobirà a la terra i mano d’empunyar les armes i complir les ordres del rei.Tanmateix, no pogué realitzar aquest designi tan cruel.
6. Nicànor, inflat d’orgull, estava decidit a erigir un monument commemoratiu de la victòria amb les armes de Judes i dels seus homes.
7. Però el Macabeu mantenia una confiança indefectible, convençut que obtindria l’ajut del Senyor.