7. Aquesta fou la sort reservada a l’infidel Menelau, que el privà fins i tot de ser enterrat.
8. Ben merescut s’ho tenia! Ell que havia comès tants pecats quan oficiava a l’altar, la cendra i el foc del qual són purs, ara a la cendra va trobar la mort.
9. El rei continuava la marxa animat de bàrbares intencions, disposat a tractar els jueus encara pitjor que el seu pare.
10. Judes, que ho va saber, demanà al poble que invoqués nit i dia el Senyor perquè acudís en el seu ajut, sobretot llavors
11. que els volien privar de la Llei de Moisès, de la pàtria i del temple sant, i també perquè el Senyor no deixés en mans d’aquells pagans infames el seu poble que tot just llavors coneixia un moment de respir.
12. I així ho van fer tots conjuntament: prostrats a terra sense interrupció durant tres dies, suplicaven al Senyor misericordiós plorant i dejunant. Després Judes els dirigí unes paraules d’encoratjament i els va ordenar que estiguessin a punt d’actuar.