14. Confiant, doncs, al creador del món el resultat de la campanya, va encoratjar els seus homes a batre’s heroicament fins a la mort per les lleis, pel temple, la ciutat, la pàtria i les institucions. Judes va fer acampar l’exèrcit als voltants de Modín
15. i va donar-los com a contrasenya «Victòria de Déu». Llavors, de nit, amb un escamot de joves escollits d’entre els més valents, va atacar el punt del campament on hi havia la tenda reial. Va matar uns dos mil homes i va traspassar l’elefant principal i l’home que el menava.
16. Després de sembrar el pànic i la confusió en el campament, Judes i els seus homes es retiraren victoriosos.
17. Ja despuntava el nou dia quan, gràcies a la protecció del Senyor, van acabar d’aconseguir aquell triomf.
18. Aquest primer tast de l’audàcia dels jueus va fer decidir el rei a apoderar-se amb astúcia de les seves posicions.
19. S’acostà, doncs, a Betsur, una plaça jueva ben fortificada, però fou rebutjat; tornà a la càrrega, però fou derrotat.
20. De fet, Judes feia arribar als assetjats tot el que necessitaven.
21. Però Ròdoc, un soldat de l’exèrcit jueu, passava informació secreta a l’enemic. Descobert i agafat, va ser executat.
22. El rei tornà a parlamentar amb els de Betsur, els va oferir la pau i va acceptar l’acord. Després es retirà.
23. El rei va atacar encara Judes i els seus homes, però fou derrotat. Mentrestant Filip, que Antíoc havia deixat a Antioquia com a cap del govern, es revoltà. La notícia trasbalsà el rei. Inicià negociacions amb els jueus, els va fer concessions i s’avingué amb jurament a totes les seves condicions. I com a signe de reconciliació va oferir un sacrifici i demostrà el seu respecte al temple mostrant-se molt generós.