1. L’any cent quaranta-nou, arribà a Judes i als seus homes la nova que Antíoc Eupàtor marxava contra Judea amb un gran exèrcit,
2. acompanyat de Lísies, el seu tutor i cap de govern del reialme. Cada un comandava un exèrcit grec de cent deu mil soldats d’infanteria, cinc mil tres-cents de cavalleria i vint-i-dos elefants, i encara tres-cents carros de guerra armats de tallants a les rodes.
3. Menelau també es va afegir a l’expedició, i amb molta astúcia animava Antíoc a prosseguir-la, no perquè li importés el bé de la pàtria sinó perquè esperava de recuperar el càrrec de gran sacerdot.
4. Però Déu, el Rei dels reis, va desvetllar la ira d’Antíoc contra aquell criminal. I així, quan Lísies li va demostrar que Menelau era el culpable de totes les calamitats presents, Antíoc va ordenar que el duguessin a Berea i l’executessin segons el costum d’aquell lloc.
5. En aquell indret hi ha una torre de vint-i-tres metres d’alt, plena de cendra. La torre té un dispositiu giratori, inclinat de tots cantons cap a la cendra.
6. Quan algú és declarat culpable de saquejar temples o d’haver comès algun altre delicte particularment greu, l’executen fent-lo pujar en aquell dispositiu perquè caigui daltabaix.
7. Aquesta fou la sort reservada a l’infidel Menelau, que el privà fins i tot de ser enterrat.
8. Ben merescut s’ho tenia! Ell que havia comès tants pecats quan oficiava a l’altar, la cendra i el foc del qual són purs, ara a la cendra va trobar la mort.
9. El rei continuava la marxa animat de bàrbares intencions, disposat a tractar els jueus encara pitjor que el seu pare.