30. Però els jueus que s’hi havien establert van donar testimoni del bon tracte que rebien dels habitants de la ciutat i del seu comportament humanitari en temps de calamitat.
31. Judes i els seus van mostrar el seu agraïment i exhortaren la gent de la ciutat a mantenir sempre aquests bons sentiments amb els jueus. Després van tornar a Jerusalem quan faltava ben poc per a la festa de Pentecosta.
32. Passada la festa de Pentecosta, Judes i els seus homes es llançaren contra Gòrgies, el governador d’Idumea.
33. Gòrgies va sortir-los al pas amb tres mil soldats d’infanteria i quatre-cents de cavalleria.
34. En la batalla que lliuraren, van caure alguns jueus.
35. Un tal Dositeu, cavaller valerós del grup de Bacènor, havia agafat Gòrgies per la capa i l’estirava amb tota la força amb la idea de capturar viu aquell malvat. Però un cavaller traci envestí Dositeu i li va tallar tot el braç fins a l’espatlla. Així Gòrgies pogué escapar-se i es refugià a Mareixà.
36. Pel seu costat, els soldats d’Azaries feia molt de temps que lluitaven i estaven esgotats. Llavors Judes suplicà al Senyor que demostrés que era el seu aliat i que els guiés en la batalla.
37. I, entonant en la llengua materna el crit i els himnes de guerra, es va llançar per sorpresa contra els soldats de Gòrgies i els obligà a fugir.
38. Judes va reunir l’exèrcit i es dirigí a la ciutat d’Adul·lam. Com que estava a punt de començar el dissabte, es van purificar segons el costum i van celebrar el dissabte allí mateix.