22. Així que aparegué el primer batalló de Judes, el pànic s’apoderà de l’enemic, un pànic que es convertí en terror quan es va manifestar el Déu que tot ho veu. I emprengueren la fugida en totes direccions, ferint-se entre ells i traspassant-se amb la punta de les espases.
23. Judes els va perseguir implacablement fins a aniquilar tots aquells criminals. I en va matar uns trenta mil.
24. El mateix Timoteu va caure en mans dels soldats de Dositeu i Sosípatre. Però ell, amb molta astúcia, els demanava que el deixessin anar sa i estalvi, ja que afirmava que tenia en poder seu els pares i germans de molts jueus, els quals segurament serien executats.
25. Després que hagué garantit amb moltes paraules el seu compromís de retornar-los incòlumes els parents, el van deixar anar per salvar els seus germans.
26. Judes marxà contra Carnaim i el seu temple d’Atàrgatis i va degollar-hi vint-i-cinc mil persones.
27. Després d’infligir a l’enemic aquesta terrible desfeta, Judes va encaminar el seu exèrcit contra Efron, ciutat fortificada on vivia gent de nacions molt diverses. Joves robustos havien pres posicions davant la muralla i lluitaven valerosament. Dins la ciutat hi havia nombrosos ginys de guerra i una gran quantitat de projectils.
28. Però, després d’invocar el Senyor, que esclafa amb força les formacions enemigues, es van fer amos de la ciutat i deixaren estesos uns vint-i-cinc mil dels seus habitants.
29. D’allí van emprendre la marxa contra Escitòpolis, a uns cent deu quilòmetres de Jerusalem.
30. Però els jueus que s’hi havien establert van donar testimoni del bon tracte que rebien dels habitants de la ciutat i del seu comportament humanitari en temps de calamitat.
31. Judes i els seus van mostrar el seu agraïment i exhortaren la gent de la ciutat a mantenir sempre aquests bons sentiments amb els jueus. Després van tornar a Jerusalem quan faltava ben poc per a la festa de Pentecosta.
32. Passada la festa de Pentecosta, Judes i els seus homes es llançaren contra Gòrgies, el governador d’Idumea.
33. Gòrgies va sortir-los al pas amb tres mil soldats d’infanteria i quatre-cents de cavalleria.
34. En la batalla que lliuraren, van caure alguns jueus.
35. Un tal Dositeu, cavaller valerós del grup de Bacènor, havia agafat Gòrgies per la capa i l’estirava amb tota la força amb la idea de capturar viu aquell malvat. Però un cavaller traci envestí Dositeu i li va tallar tot el braç fins a l’espatlla. Així Gòrgies pogué escapar-se i es refugià a Mareixà.
36. Pel seu costat, els soldats d’Azaries feia molt de temps que lluitaven i estaven esgotats. Llavors Judes suplicà al Senyor que demostrés que era el seu aliat i que els guiés en la batalla.
37. I, entonant en la llengua materna el crit i els himnes de guerra, es va llançar per sorpresa contra els soldats de Gòrgies i els obligà a fugir.
38. Judes va reunir l’exèrcit i es dirigí a la ciutat d’Adul·lam. Com que estava a punt de començar el dissabte, es van purificar segons el costum i van celebrar el dissabte allí mateix.
39. L’endemà, Judes i els seus van veure que era urgent recollir els cadàvers dels qui havien caigut en la batalla i enterrar-los al costat dels seus parents en els sepulcres familiars.