4. Però Lísies, que estava orgullós de les desenes de milers de soldats d’infanteria, dels milers de genets i dels seus vuitanta elefants, no feia entrar en els seus càlculs el poder de Déu.
5. Envaí, doncs, Judea i s’acostà a Betsur, una plaça forta a uns trenta quilòmetres de Jerusalem, i l’atacà durament.
6. Quan el Macabeu i els seus van saber que Lísies assetjava les fortaleses del país, van convocar la gent i, tots plegats, suplicaren al Senyor amb plors i gemecs que enviés un àngel bo a salvar Israel.
7. El Macabeu mateix fou el primer a prendre les armes i el primer a animar els altres a arriscar-se al seu costat a córrer en ajut dels germans. I tots a l’una s’hi van llançar enardits.
8. No eren gaire lluny de Jerusalem, quan se’ls va aparèixer un cavaller vestit de blanc que els guiava, brandant les seves armes d’or.
9. Llavors, tots alhora es posaren a lloar el Déu misericordiós, i es van animar tant que se sentien capaços no sols de traspassar homes, sinó de foradar les feres més salvatges i fins muralles de ferro.
10. Van avançar en ordre de batalla amb aquell aliat del cel que la bondat del Senyor els enviava
11. i es llançaren com lleons contra els enemics; van deixar estesos onze mil soldats i mil sis-cents genets i van obligar tots els altres a fugir.
12. La major part dels fugitius s’hagueren d’escapar ferits i desarmats. I el mateix Lísies es va salvar fugint com un covard.
13. Però Lísies, que era un home de seny, va reflexionar sobre la derrota que acabava de sofrir, i arribà a la conclusió que els hebreus eren invencibles perquè el Déu poderós lluitava al seu costat. Per això els envià missatgers
14. per convèncer-los de fer les paus en unes condicions justes; ell, per la seva banda, convenceria el rei de la necessitat que es convertís en amic dels jueus.