23. D’ençà que el nostre pare se n’ha anat amb els déus, és voluntat meva que els súbdits del meu regne visquin sense inquietud i es puguin dedicar als seus propis assumptes.
24. D’altra banda, he sentit a dir que els jueus es resisteixen a adoptar els costums grecs, tal com volia el meu pare. S’estimen més el seu propi estil de viure i ens demanen que els sigui permès d’observar les seves lleis.
25. Com que també nosaltres desitgem que aquest poble visqui sense inquietud, decretem que els sigui restituït el seu temple i que puguin governar-se conforme als costums dels seus avantpassats.
26. Vulgues enviar-los algun representant per assegurar-los de la nostra voluntat pacificadora, de manera que, coneixent les nostres intencions, agafin confiança i es dediquin als seus afers amb tota tranquil·litat.»
27. Aquesta és la carta que el rei adreçà al poble jueu:«El rei Antíoc saluda el consell dels ancians i tots els altres jueus.
28. Esperem i desitgem que estigueu bé. També nosaltres ho estem.
29. Menelau ens ha fet avinent el desig que teniu de tornar a casa vostra i ocupar-vos de les vostres coses.
30. Doncs bé, a tots els qui hi retornaran abans del trenta del mes de xàntic, els garantim la seguretat plena.
31. Els jueus podran seguir els seus usos alimentaris i les seves pròpies lleis, tal com feien abans, i cap jueu no serà molestat sota cap pretext per delictes comesos per ignorància.
32. Us enviem també Menelau per a tranquil·litat vostra.
33. Estigueu bons. Dia quinze del mes de xàntic de l’any cent quaranta-vuit.»
34. També els romans van enviar als jueus una carta que deia:«Quint Mèmmius i Titus Mànius, legats de Roma, saluden el poble jueu.
35. Nosaltres donem també la nostra aprovació a tot allò que Lísies, parent del rei, us ha concedit.