3. Quan els israelites veieren que el foc baixava i que la presència gloriosa del Senyor era damunt l’edifici del temple, s’agenollaren i es van prosternar tots sobre el paviment amb el front a terra enaltint així el Senyor: «Que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.»
4. Després el rei i tot el poble van oferir sacrificis davant el Senyor.
5. Les víctimes que el rei Salomó va oferir al Senyor foren vint-i-dos mil vedells i cent vint mil caps de bestiar entre anyells i cabrits. El rei i tot el poble van dedicar així el temple de Déu.
6. Els sacerdots atenien a les seves funcions, i els levites, amb els instruments per a cantar al Senyor que el rei David havia fet construir, enaltien el Senyor: «Perdura eternament el seu amor», tal com David els feia salmejar. Davant d’ells, els sacerdots tocaven les trompetes i tot el poble d’Israel estava dret.
7. Salomó també va consagrar l’interior de l’atri que hi ha davant l’edifici del santuari del Senyor. Allí va oferir els holocaustos, les ofrenes i el greix de les víctimes de comunió, perquè a l’altar de bronze que ell havia fet construir no hi cabien els holocaustos, les ofrenes i el greix.
8. En aquella ocasió, Salomó va celebrar la festa dels Tabernacles durant set dies, amb tot el poble d’Israel, una gran assemblea, vinguda des de Lebó-Hamat fins al torrent d’Egipte.