1. Quan Salomó va acabar la seva pregària, baixà foc del cel i consumí l’holocaust i els sacrificis. La presència gloriosa del Senyor omplia l’edifici,
2. i els sacerdots no hi podien entrar, perquè l’havia omplert la presència gloriosa del Senyor.
3. Quan els israelites veieren que el foc baixava i que la presència gloriosa del Senyor era damunt l’edifici del temple, s’agenollaren i es van prosternar tots sobre el paviment amb el front a terra enaltint així el Senyor: «Que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.»
4. Després el rei i tot el poble van oferir sacrificis davant el Senyor.
5. Les víctimes que el rei Salomó va oferir al Senyor foren vint-i-dos mil vedells i cent vint mil caps de bestiar entre anyells i cabrits. El rei i tot el poble van dedicar així el temple de Déu.
6. Els sacerdots atenien a les seves funcions, i els levites, amb els instruments per a cantar al Senyor que el rei David havia fet construir, enaltien el Senyor: «Perdura eternament el seu amor», tal com David els feia salmejar. Davant d’ells, els sacerdots tocaven les trompetes i tot el poble d’Israel estava dret.