8. Però el Senyor li va dir: “La intenció que portes al cor de dedicar un temple al meu nom és bona;
9. però no seràs tu qui edificarà aquest temple, sinó el teu fill, sortit de les teves entranyes; serà ell qui edificarà el temple dedicat al meu nom.”
10. El Senyor, doncs, ha complert la seva promesa: jo he succeït el meu pare David, he ocupat el tron d’Israel, tal com el Senyor havia dit, i he construït aquest temple dedicat al nom del Senyor, Déu d’Israel;
11. i en aquest temple he posat l’arca que guarda el document de l’aliança que el Senyor va concloure amb els israelites.
12. Salomó, dret de cara a l’altar del Senyor, davant tota l’assemblea d’Israel, va alçar les mans.
13. Era dalt d’una estrada de bronze que feia cinc colzades de llarg, cinc d’ample i tres d’alt; l’havia feta construir i l’havia col·locada al mig de l’atri. Allà s’agenollà davant tota l’assemblea d’Israel i, amb les mans esteses cap al cel,
14. va pregar així:– Senyor, Déu d’Israel, no hi ha cap Déu com tu, ni al cel ni a la terra. Tu guardes l’aliança i la fidelitat envers els teus servents que es comporten amb tu amb cor sincer.
15. Tu has complert les promeses fetes al meu pare David, el teu servent: allò que li vas prometre de paraula, ho has dut a terme el dia d’avui.
16. Ara, doncs, Senyor, Déu d’Israel, guarda a favor del teu servent, el meu pare David, la promesa que li vas fer quan li deies: “Mai no deixarà d’haver-hi un descendent teu que ocupi el tron d’Israel, mentre els teus descendents vetllin sobre la seva conducta i es comportin davant meu segons la meva Llei, tal com tu has fet.”
17. Així, doncs, Senyor, Déu d’Israel, que es realitzi la promesa que vas fer al teu servent David!